UOC & Co.

SENSE FILS / WALK IN#02'2009

“¿Per què dimonis necessitem que Benetton ens faci veure que tenim un problema de racisme? Si nosaltres mateixos, la societat civil, no tenim el dinamisme i l’energia per generar aquestes idees, aleshores estem perduts”. La reflexió, llançada des del seu bloc corporatiu per Kalle Lasn, fundador de l’associació anticonsumista Adbusters Media Foundation, posa el dit a la llaga de la qüestionada relació entre les grans corporacions i les causes socials, entre les multinacionals i les seves polítiques contra el treball infantil, la sobreexplotació de recursos, la discriminació, l’efecte hivernacle o la proliferació de residus tòxics.

Superada l’era del consum pel consum, l’anomenada “publicitat verda”, que ven un consum responsable i que, en realitat, confon l’oferta de productes i serveis amb la difusió de les polítiques de responsabilitat social corporativa, també ha entrat en crisi amb la recent revolució digital. Però fins i tot aquí, enmig d’un escenari de recessió global als països desenvolupats, les dificultats per atraure anunciants a la web, a les xarxes socials i als dispositius mòbils des dels mitjans de comunicació tradicionals (premsa, ràdio i televisió) està obligant les grans corporacions, els media i les agències a replantejar-se el rol social, l’impacte i els costos de la publicitat. Així, l’imparable creixement del 9,1% de les inversions en anuncis a la xarxa pronosticada per Advertising Age, no ha pogut aturar la caiguda global del sector, que mostra per primera vegada en molts anys una reducció del 0,4% dels recursos destinats a la publicitat.

I això que tant des del sector públic com des del privat s’està incitant al consum com a mesura d’urgència per reactivar l’economia local i global. Però de quin consum estem parlant? Un altra vegada pisos, cotxes i teles de plasma? Serveis, oci i cultura? I per què no coneixement? Serem capaços de consumir més bens tangibles? I què en farem dels residus? Es complirà la profecia de l’oracle de l’oci de consum, la factoria Disney-Pixar, segons la qual en 700 anys haurem de fugir de la Terra per deixar que uns robots recullin la brossa? Quants Wall-es o Al Gores ens caldran per aturar un moment les cadenes de muntatge i posar-nos a pensar en un consum, no només més responsable, sinó també més immaterial.

Una crisi planetària com l’actual ens ofereix una bona oportunitat per reflexionar sobre com, què i perquè consumim i ens convida a un canvi d’aliances en la cadena més enllà de la del productor i el consumidor, afegint-hi com a sedàs els centres de coneixement, que oferiran valor afegit al productor i informació crítica al consumidor.

Els prosumidors de la tercera onada, o era de la informació i del coneixement, descrits per Alvin i Heidi Toffler a La revolució de la riquesa [La revolución de la riqueza / Revolutionary Wealth] són els nadius digitals d’avui que produeixen i consumeixen a la vegada en un món virtual, pràcticament sense residus, i que les noves indústries de l’oci i, per tant també, de la publicitat, estan intentant capitalitzar.

La Universitat, més enllà de la proclamada aliança amb les empreses per excel·lir en la suma de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I), pot exercir de pol d’atracció d’aquests prosumidors que, al cap i a la fi, seran els que generin riquesa a partir del coneixement compartit.

És per això que la Universitat Oberta de Catalunya vol aprofitar el naixement de la revista Walk In per posar en marxa el programa de difusió “UOC & Co.”, que permetrà a les 150 empreses i institucions associades posar-se en contacte amb la comunitat universitària. Així, les entitats que ho desitgin, podran mostrar a les pàgines de publicitat de la revista els beneficis de la seva cooperació amb la UOC. Es preten donar visibilitat, no tant als valors de la marca ni als seus productes i serveis, sinó als efectes de la col·laboració mútua en la generació de coneixement, ja sigui participant, per exemple, en la creació del campus virtual, la capacitació digital d’advocats o la mediació entre artistes i les indústries culturals, per citar només alguns casos d’empreses i institucions que ja s’han interessat per aquesta experiència.

La campanya “UOC & Co.” es situa d’aquesta manera com una alternativa als “Un-commercials” dels Adbusters de Lasn que denuncien l’hiperconsum i a la “publicitat verda” de les grans corporacions, oferint un espai equitatiu a les empreses que estan apostant per la riquesa del coneixement a través de la universitat i en benefici dels productors-consumidors que estan marcant les noves regles de joc del consum.