No es pot ser a missa i repicar! No es pot fer la guerra i guanyar el Nobel de la Pau! La Pau no s'assolirà només amb bones intencions! La decisió del Comité Nobel d'Oslo no és una crida a l'acció, és un premi a la bona voluntat i rebaixa l'exigència dels que cada dia, en l'anonimat, lluiten per un món millor!!!
Voldria compartir amb vosaltres l'article que publico avui a l'edició paper del diari AVUI:
Sí, pots tornar el Nobel
Sí, pots tornar el NobelLa primera contribució efectiva que Barack Obama podria fer a la Pau és tornar el Nobel a l'Storting. Si, com ha dit, no se'n sent mereixedor ni creu estar a l'alçada dels ídols polítics que el van inspirar, el president de la primera potència armamentista faria bé de dir-li al comitè del Parlament noruec que no viatjarà a Oslo fins que quallin alguns dels bons propòsits de la seva agenda: l'eliminació de l'amenaça nuclear, la reconstrucció de l'Iraq, la pacificació de l'Afganistan, l'eradicació de centres de tortura com Guantánamo o, també, l'aplicació dels protocols per la lluita contra el canvi climàtic o, fins i tot, la reducció de la despesa militar per invertir en l'accés universal a la sanitat de tots els nord-americans.
Si resulta que n'hi ha prou generant esperances de canvi, abanderar una visió (no tan nova) del món i crear climes propicis per al diàleg per obtenir el Nobel de la Pau, aleshores la Pau s'haurà convertit en un anhel devaluat, passant d'una acció necessària a uns discursos benintencionats. El mateix Obama ha reconegut que la concessió del premi és una crida a l'acció i aquesta encara està per veure. No cal oblidar que el comitè noruec va acceptar la candidatura d'Obama només 11 dies després d'entrar a la Casa Blanca, perquè l'admissió de nominacions es va tancar l'1 de febrer.
És cert que els Nobels no han recaigut sempre en personatges capaços d'aturar un conflicte o en organismes multilaterals que hagin salvat vides enmig de les guerres. Perquè la Pau, entesa així, en majúscules, implica tant l'absència de conflictes armats, com la lluita contra la pobresa i la fam, la pràctica de la sostenibilitat econòmica i ambiental, el respecte dels drets humans o l'accés universal a l'aigua potable i l'educació. Aquesta regla explicaria els guardons d'Al Gore o Wangari Maathai, que més aviat haurien merescut un Nobel d'ecologia, i obriria la porta a un Nobel en comunicació adreçat a tots aquells líders polítics o socials que inspirin nous valors i esperances, com Obama.
Com s'ha afanyat a recordar el diari The New York Times, Mikhaïl Gorbatxov va rebre el Nobel després de fer caure el Teló d'Acer, Nelson Mandela i Frederick de Klerk per acabar amb l'apartheid a Sud-àfrica i altres presidents nord-americans en actiu com Theodore Roosevelt i Woodrow Wilson per la mediació en la guerra russo-japonesa o la creació de la Societat de Nacions després de la Primera Guerra Mundial. Tots ells van inspirar una visió del món i van aconseguir posar-la en marxa. Altres, com Mahatma Gandhi, no van viure prou temps per veure reconeguda la seva contribució a la Pau amb un Nobel.
Ho estan advertint els dirigents de les principals organitzacions internacionals que vetllen pels drets humans: el Nobel pot forçar Obama a no renegar dels principis universals que està abanderant, tot i que no deixa de ser paradoxal que el guardó l'hagi obtingut el president del país que ha bastit el major arsenal militar de la història. Segons l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), que anualment publica la llista dels països que més gasten en armament, els Estats Units produeixen un 41,5% de la despesa militar mundial, que és d'1,46 bilions de dòlars anuals. Aquest pressupost serveix també per pagar els prop de 370.000 soldats que Obama manté desplegats en 150 països, així com la nòmina del milió de militars que s'entrenen permanentment dins de les fronteres dels EUA. Val a dir que en els rànquings del SIPRI també hi figura Noruega com el setè país en despesa militar per càpita (5.900 dòlars per habitant), situat només per darrera d'Israel, els mateixos Estats Units, Oman, Singapur, Kuwait i l'Aràbia Saudita.
Costa de creure que entre els 172 líders i activistes i les 33 organitzacions nominades aquest any (un nou rècord absolut de candidatures) no es trobi cap currículum que hagi pogut inspirar el comitè del Nobel amb alguna acció més determinant per a la pau que els discursos de l'actual inquilí de la Casa Blanca. És massa aviat perquè el nom de Barack Obama figuri a la llista de profetes, activistes o negociadors de la pau com Martin Luther King, Willy Brandt, Desmond Tutu, Andrei Sakhàrov, el Dalai Lama, Yitzhak Rabin, Iàsser Arafat, John Hume, Mohammad Yunnus, Shirin Ebadi o Aung San Suu Kyi; o d'organitzacions com la Creu Roja, Amnistia Internacional, l'ACNUR o Unicef.
En un context d'una invisible "guerra contra el terror" i la primera crisi financera global, la recompensa a una visió, o la creació d'un "momentum", sembla poc bagatge per desanimar els senyors de la guerra i els especuladors. És un missatge massa tou del comitè dels Nobel per mantenir el prestigi i la credibilitat d'un guardó que des de fa 108 anys prestigia i impulsa les accions en defensa dels drets humans més elementals.
Amb el to emocional que l'ha convertit en icona global en poc més d'un any, Obama presumia que les seves filles Malia i Sasha l'ajudaven "a posar les coses en perspectiva". Ell podria ajudar-les a no perdre aquesta perspectiva admetent que encara no ha fet res per la pau al món, tot recordant que hi ha molts cooperants anònims que treballen i moren cada dia per veure complerta aquesta "aspiració" universal d'un món sense violència, més just i més equitatiu. Obama, yes, you can!
Foto: JIM YOUNG / REUTERS, del portal de l'AVUI
http://paper.avui.cat/article/mon/176461/si/pots/tornar/nobel.html
