"No es agradable estar solo con pensamientos lúgubres en el silencio blanco" (Jack London, The White Silence, 1899)

"Sí, el món ens ensenya a ser humils. Perquè vaig tornar d'aquell viatge avergonyit de la meva ignorància"
(Ryszard Kapuscinski, Viatges amb Heròdot, 2004)

14.5.12

AraTU: Fotos oblidades

Triar mai és fàcil i menys encara quan es tracta de recuperar i preservar la memòria. Us deixo la selecció de fotos que no van poder acompanar el reportatge / homenatge a l'Ara Tu de diumenge i que expliquen algunes de les escenes que s'hi descriuen... 

(Fotos: Jordi Pujol Puente, Sarajevo, maig de 1992)

Tallant els cabells al carrer, Vil·la Olímpica de Mojmilo, al front de l'aeroport
Aeroport militar de Batajnica, Belgrad, 30 d'abril. L'avió del Congo interceptat pel JNA el 91 a Croàcia ara descarrega refugiats de la comunitat sefardita de Sarajevo
 La primera víctima és la veritat. Soldats iugoslaus morts al pont de Skenderija després de l'atac del 3 de maig del 92 que, anys després, encara és conegut com "cas de Dobrovoljačka". L'exèrcit serbo-federal havia segrestat el President Izetbegovic i, en contra de l'acord, pretenia evaquar les casernes de Sarajevo amb totes les armes i municions. Encara avui les autoritats de Belgrad demanen la detenció i processament per crims de guerra de Jovan Divjak, cap de la defensa de Sarajevo que, ben al contrari, va ordenar als seus homes que no disparessin. L'edifici del fons esdevindria el 1995 la primera seu del Districte 11 de Barcelona, oficina "diplomàtica ciutadana" que facilitava els intercanvis culturals i comercials entre les dues ciutats olímpiques.
Els Cascos Blaus, al igual que els funcionaris de la Unió Europea, van triar Sarajevo com a quarter general als Balcans, des d'on es dirigien les operacions de la FORPRONU, que va legitimar la divisó de Croàcia. Quan van començar a caure les bombes sobre la capital bosniana van ser incapaços de protegir-la i defensar-ne els seus 480.000 habitants. Van fer maletes. La imatge de la impotència, la resignació, la connivència amb l'agressor i la incapacitat diplomàtica. La intervenció de l'OTAN no va arribar fins a 3 anys i mig més tard, quan 12.000 civils havien mort a Sarajevo. 
 Víctimes indiscriminades de l'artilleria de Mladic. Un altre dia comença al barri vell de Bistrik.
 Nens refugiats en una escola de Sarajevo. No miren programació infantil. El televisor anuncia els preparatius "per resistir a l'agressor".