Alô Alô Maria

Mai havia assistit a un espectacle on un sol artista, en aquest cas una artista, aconseguís posar en escena el concepte “interpretació” amb tots, absolutament tots, els seus matisos: [1. Explicar o declarar el sentit d’una cosa. / 2. Traduir d’una llengua a una altra. / 3. Explicar, encertadament o no, accions, dites o successos, que poden ser entesos de maneres diferents. / 4. Representar un text de caràcter dramàtic. / 5. Executar una peça musical, mitjançant el cant o els instruments. / 6. Executar un ball amb propòsit coreogràfic. / 7. Concebir, ordenar o expressar d’una manera personal la realitat. (no hi trobareu més definicions al diccionari!)]. Maria de Medeiros ho va brodar anit, a la sala Luz de Gas de Barcelona, en la presentació del seu disc A little more blue, homenatge a la poètica inconformista de Chico Buarque, Caetano Veloso i Gilberto Gil.

Més melancònica i càlidament embolcallada pel pianista francès Pascal Salmon, el baixista turc Emek Evci i el percussionista brasiler Edmundo Carneiro, Maria de Medeiros (sí, molts la recordareu al costat de Bruce Willis al Pulp Fiction de Tarantino) Interpreta (sic) les melodies dels seus ídols d’adolescència com si fos en una aula de l’Ecole Nationale Supérieure des Arts et Techiques du Théâtre de París: desxifra el pensament que s’amaga darrera de la passió dels “tropicalistes”; introdueix arrenjaments jazzístics per recitar i versionar la seva poesia hipnòtica en la llengua més pròxima del públic; accentua el dramatisme i la sensualitat de les escenes amb el llenguatge universal de la mirada i el gest, i amb quatre passes de samba sobre els seus talons d’agulla platejats ens transporta a les rues de Carnaval…

El disc fa un any que gira pels teatres de França, Portugal i Espanya, però són encara pocs privilegiats els que hauran gaudit del paper més sublim de l’actriu. Espero que ben aviat tinguem l’ocasió d’amirar-la de nou a la seva “altra ciutat”.

Trobo a faltar en l’mprescindible CD, una versió de Alô Alô Marciano, de Rita Lee i F. Carvalho, potser la peça del repertori que de forma més contundent ens ecorda que, “per variar, estem en guerra”, seguim en guerra, que abans d’ahir era la dictadura portuguesa, ahir la brasilera i avui desenes de guerres i repressions oblidades, però, sobre tot, la guerra contra una única visió del món.

Gràcies, Maria, per aquest homenatge a “l’esperit crític, amb sensualitat, gravetat i humor”; gràcies per actualitzar el tropicalisme inconformista i, sobre tot, per interpretar-te a tu mateixa. Gràcies per aquesta interpretació total.

Per admirar breument algunes d’aquestes melancòniques interpretacions o consultar l’agenda de concerts, biografia i filmografia visiteu www.mariademedeiros.net .