Sí, amics, com l'altre dia va haver d'admetre l'Espinàs a l'AVUI, jo també sóc un culé estafat que es pensava que mai hauria d'escriure sobre el Barça. Especialment en espais com el propi, i amb molts temes pendents a la pissarra dels "deures" que penja al darrera del despatx de casa: 100.000 morts pel tifó de Myanmar; les primeres revoltes a Somàlia per la crisi alimentària; els 650.ooo pisos que no es venen a Espanya i que no surten al mercat de lloguer; o temes més casolans com la criminalització dels ciclistes a l'itinerari natural dels Aiguamolls de l'Empordà...Doncs, no. Avui toca Barça. Indignat, avergonyit i emprenyat em resisteixo a seguir enganyat i busco el meu propi mur de les lamentacions blaugranes. Què es pot dir que no s'hagi dit ja? Com em puc callar si amics de mig món m'envien missatges de condol amb un cert tuf ja de desafecció? Seguim bocabadats pel "Al loro!" i el "no estem tant malament", quan en realitat hem dilapidat en dos anys (amb dues lligues i una Champions al sarró) tot el que teníem: prestigi, un entrenador educat, una plantilla de luxe, un joc que va enamorar mig món, la humiltat, un soci entregat...
No sé si Guardiola és la solució, però el sol fet de fer net i pensar que hi pugui haver algú que posi a treballar aquesta colla de nens mimats durant vuit hores (com tot fill de bon veí que cobra un sou deu mil vegades inferior) i els ensenyi a respectar els socis (només Thuram es va acostar tímidament a l'East Stand de Manchester per agraïr-nos l'afonia), atura les meves tendències piròmanes quan tinc els carnets a la mà. Ara, el malson no s'acabarà aquí si no erradiquem aquest fals cofoïsme de la directiva que, en realitat, és un fidel reflexe del que passa al vestuari. Tenim poca memòria o la desintegració de la pinya que era l'equip no va començar per la lluita d'egos a la directiva? La inacció de Laporta, Txiqui i Rijkaard davant la deriva dels jugadors és pura complicitat autoprotectora (es tapen mútuament les vergonyes nocturnes) o simplement ineptitud? I a sobre, quan passem davant la Llotja ens rep una guàrdia pretoriana de goril·les i mossos que manté el soci indignat ben allunyat dels canapés de disseny de la directiva! Feixisme de saló? De què tenen por? Que es trenqui "la porta"? No senyors, nosaltres paguem, no peguem. No han sentit mai allò de "qui paga mana"? Doncs aquesta deu ser l'única societat privada on això no passa.
La baixada de pantalons després del viatge a Sarajevo en el que vam coincidir va resultar ser una premonició. Que n'aprenguin? Aprèn-ne tu, Laporta: a plegar amb dignitat perquè tots nosaltres podem recuperar l'orgull que ens heu robat. Gràcies.
[La foto de Manchester és de l'Arnau i no cal dir que els patidors i "embaucats" d'Old Trafford teníem l'esperança de retrobar-nos a Moscou... ]
[La tira de Kap ha aparegut a El Mundo Deportivo el 9 de maig / www.elmundodeportivo.es/web/gen/20080509/53462221479.html]
1 comentari:
Estic totalment d'acord amb el que dius. Crec que Laporta hauria de dimitir de manera digna i no aferrar-se al poder com qualsevol polític... I Txiki hauria de marxar amb ell, els fitxatges que va fer ell van ser gairebé tots nefastos... Em sap greu que marxi Rijkaard, m'agrada el seu tarannà pacífic i la seva bona educació, que tan poc es prodiga en elsnostres dies. Suposo que ell també té una part de culpa del fracàs d'aquest any, però faig més responsable a la directiva i als jugadors que a l'entrenador. A la directiva per haver consentit que els jugadors fessin el que els donés la gana, començant per Eto'o, que va fer esclatar una bomba de rellotgeria l'any passat i tot va començar a anar malament... En fi, no segueixo, que no pararia!!!!
Publica un comentari a l'entrada