"No es agradable estar solo con pensamientos lúgubres en el silencio blanco" (Jack London, The White Silence, 1899)

"Sí, el món ens ensenya a ser humils. Perquè vaig tornar d'aquell viatge avergonyit de la meva ignorància"
(Ryszard Kapuscinski, Viatges amb Heròdot, 2004)

31.8.08

Secs d'idees

S'acaba l'estiu. Comença el curs. És moment de balanços i estadístiques. Però no importen els resultats. No calen estadístiques per mostrar-nos una evident i preocupant sequera d'idees en tots els fronts: local (finançament i pressupostos) i global (crisi econòmica i diplomàtica). El decret d'excepcionalitat 2 que encara és vigent a la Conca de la Muga (Alt Empordà) s'hauria d'imposar urgentment al Palau de la Generalitat, la Moncloa, La Casa Blanca, l'edifici Berlaymont i el Kremlin. Les restriccions s'haurien d'aplicar per castració química, evitant que els Solbes, Puigcercós, Berlusconi, Bush, Putin o Chávez segueixin espolsant les seves sobredosis de feromones acarnissant-se amb els contribuents catalans, els gitanos de Nàpols, els subsaharians en pastera, georgians, ossets i abkhasos o alguna que altra multinacional descontrolada.

Per pal·liar la sequera creativa, els nostres pressumptes dirigents han tirat de veta patriòtica ("Yes, we can!", "¡A por ellos!") i han volgut marcar paquet. Uns han reinventat la guerra freda (Putin i Rice) o han repescat la nacionalització de la banca (Hugo). Altres emulen Kennedy i Luther King (Obama a la DNC) o renten la cara al neoconisme més ranci (McCain) amb una candidata de màrqueting antiabortista, creacionista, caçadora, militarista i, això sí, impecable mare de família.

Fins i tot els Jocs de Beijing, tan previsiblement perfectes i gegantins, han traslladat al nou mil·lenni sensacions que havíem desat al bagul dels malsons del s.XX: la glorificació del règim.

Putin ha aixecat la moral dels russos recuperant les parades militars a la Plaça Roja i bufant la metxa sempiterna del Càucas; Jintao, prefereix l'aparador dels Jocs per mostrar el seu poder i tapar els forats de la rebotiga. Bush s'atrinxera darrera de Phelps i l'escut antimíssils per salvar els darrers dies de presidència, i deixa a McCain la feina bruta d'apagar la flama revolucionària d'Obama i, mentrestant, Europa, com l'ONU, no pot reaccionar a la violació de la integritat territorial de Geòrgia atrapada en la maldestra gestió del conflicte de Kosovo.

Tot plegat un déjà vu massa preocupant. Que n'aprenguin els profetes del nou ordre mundial! Menys marcar paquet i més respecte i sentit comú, sisplau!