"No es agradable estar solo con pensamientos lúgubres en el silencio blanco" (Jack London, The White Silence, 1899)

"Sí, el món ens ensenya a ser humils. Perquè vaig tornar d'aquell viatge avergonyit de la meva ignorància"
(Ryszard Kapuscinski, Viatges amb Heròdot, 2004)

25.3.08

La preguerra de l'aigua

Els núvols, com els que el cap de Setmana Santa van beneir Catalunya, sempre presagien canvis, tempestes, pluja, neu, tramuntana... I arrenquen no menys agitats debats sobre el canvi climàtic , sobre si el que és bo per als pagesos no ho és per als promotors turístics, sobre qui necessita més l'aigua, sobre si és un bé comú o és lícit controlar-la i privatitzar-la, sobre trasvassaments i dessaladores... Plou sobre mullat.

La gestió de l'aigua requereix una enorme dosi de generositat i responsabilitat, més enllà dels debats sobre qui viu d'ella i qui la malbarata. El mapa mundi de l'aigua no es correspon amb el mapa polític: les fronteres de l'1 per cent d'aigua potable del Planeta també s'estan modificant amb l'impacte de l'escalfament global. I per acabar-ho d'adobar, ara hem sabut que l'aclamada producció de biocarburants, com alternativa al petroli, està encarint desmesuradament el preu del blat de moro i de la soja, a més de concentrar grans quantitats d'aigua en el rec d'aliments destinats a la producció de combustible alternatiu en comptes d'utilitzar-se per al cultiu de materies primeres i productes bàsics que ajudin a paliar la gana de 73 milions de pobres al món.

De moment, els nostres pantans estan més aviat mig plens que mig buits, com les nostres panxes. I hauríem de començar, seriosament, a prendre consciència de que els beneïts núvols porten un or clar, net i transparent (patrimoni de la Humanitat) que està canviant els interessos geoestratègics de les potencies mundials. Quan, en 60 anys, s'esgotin els pous de petroli, començarà la guerra pels pous d'aigua, els cabdals del rius, els embassaments i les reserves d'aigua mundials... De fet, ja fa més de mig segle que passa: pregunteu-li als Palestins... Potser la guerra al Pròxim Orient no és només pels pous de Basra, sinó també per les aigües del Tigris i de l'Èufrates?

La subsistència del pobles aviat dependrà, no només de la seva autonomia energètica, sinó també del seu accés a les fonts d'aigua. No en và, l'expresident soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, un dels màxims lluitadors per un conveni global sobre l'ús de l'aigua potable, també està reobrint el debat sobre la conveniència de seguir invertint en l'ús d'una energia nuclear segura com a única alternativa viable al carbó i al petroli.

El 14 de juny, Saragossa (la de Las Vegas dels Monegros) obrirà la seva exposició internacional dedicada a l'aigua i el desenvolupament sostenible. Haurem d'estar molt pendents del que s'hi digui.

Mentre esperem la pluja d'idees per a la conservació de l'aigua, gaudim de la bellesa de les tempestes...