Plou. Plou la mar de bé i això és notícia. Ens feia tanta falta l'aigua que preferim no obrir el paraigua per mullar-nos i sentir com les beneïdes gotes aigualeixen la nostra mala consciència per haver malgastat aquest recurs vital durant tant de temps. Se'ns posa cara de felicitat, alleujats, com qui rep l'extracte de la visa i descobreix que ja no està en números vermells. Podem seguir vivint a crèdit. Fins quan?Com un gol al temps de descompte que salva el cap de l'entrenador, penso que aquesta aigua potser s'endurà el debat sobre la sequera i la solidaritat entre territoris. Penso que només deixarà les torrenteres d'uns projectes polítics que volen privatitzar un bé comú, un dret humà. Podem privatitzar la llibertat? Les lleis són norma o jou? Les crisis, naturals o intencionades, serveixen per enfortir o enfrontar les comunitats? On comença la meva llibertat i acaba la teva?
Raimon Panikkar, doctor en filosofia, química i teologia, ens va oferir fa uns dies en antena la recepta, o més ben dit, l'antídot contra la crispació, la provocació, el pessimisme, la tristesa, la innacció, el derrotisme, la submissió... Deia que la fòrmula per preservar la llibertat no és un altra que la suma de la felicitat, el cor, la consciéncia i l'experiència.
En faig una de les interpretacions possibles: la FELICITAT, entesa com l'alegria, la satisfacció d'assolir els petits objectius de cada dia; el COR, entès com l'empatia, el reconeixement de l'altre i un compromís amb la solidaritat; la CONSCIÈNCIA, com el dret a transgredir si en coneixem els límits i les conseqüències, la responsabilitat i el dret a equivocar-se; i l'EXPERIÈNCIA, adquirida a l'escola de la vida. Hi hauríem d'afegir el CONEIXEMENT, que ens permetrà contrastar la realitat i evitar que manipulin la nostra llibertat.
No ens enganyem. Tenim els ingredients o sabem on anar a buscar-los. Només cal que ens posem davant dels fogons i practiquem aquest plat tant exquisit anomenat Llibertat, perquè, per tastar-lo no s'hi valen els restaurants de la política provinciana i matussera, no fos que ens donin gat per llebre i ens serveixin llibertat condicional.
Bona nit. Que sigueu feliços.
[Panikkar va ser entrevistat el 9 de maig per l'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio]
[Foto: llums i ombres a la destruida Biblioteca Nacional de Sarajevo, el 6 d'abril]
1 comentari:
Benvolgut Tomahauck, en general els teus articles m'agraden, però crec que aquest és el millor que has escrit fins ara. Moltes felicitats! Felicitats de les quals parlaves, felicitat de la qual parlaves... La felicitat s'aconsegueix assolint els petits reptes i objectius de cada dia...? No ho sé... Diria que sí en una infinitèssima part, almenys en el meu cas. I quan parlem de felicitat, pensem només en la nostra o també en la de les persones que ens envolten. De la mateixa manera que la meva llibertat acaba on comença la llibertat de la persona que tinc al costat, potser en el cas de la felicitat també. Sovint entenem per felicitat sentir-nos bé nosaltres mateixos però des d'una perspectiva egoista, sense mirar si el nostre comportament amb qui tenim al costat és adequat o no, sense tenir en compte si fem feliços als que ens envolten i ens estimen. Potser no són feliços i ho serien més si nosaltres hi contribuíssim i, a la vegada, nosaltres seríem més feliços... De vegades és fàcil parlar en veu alta o per escrit, però actuar no ho és tant. Us convido a tots a actuar perquè els que us estimen i estimeu siguin més feliços!
Publica un comentari a l'entrada