[AVUI, Carta al Director, 28-12-08]
Com a periodista, com a lector, com a ciutadà i com a ésser humà que, davant qualsevol tragèdia, exigeix respecte per a les víctimes, se m’ha acabat la paciència. M’omple d’indignació i vergonya aliena haver de llegir en aquest mitjà que la pitjor massacre de la història del conflicte a Palestina s’explica perquè a « Israel se li ha acabat la paciència ». No estem parlant d’un article d’opinió, sinó d’una crònica de la redacció que editorialitza amb informacions d’agència. Està sent massa habitual als nostres mitjans confondre (deliberadament, o no) informació i opinió, des de les tertúlies a les pàgines dels diaris.
Sense entrar a discutir si Hamàs és una organització terrorista, islamista o democràticament legitimada pel poble Palestí, o si Israel té dret a bloquejar durant més d’un any a un milió i mig de palestins a Gaza i bombardejar indiscriminadament (cap atac d’aquestes dimensions pot discriminar civils) la franja ; no es pot obviar que el centenar de policies morts estaven destinats a mantenir la seguretat al territori, que l’atac no té res a veure amb la fi de la treva i el llançament de coets casolans (estava planificat des de fa precisament sis mesos, quan estaven negociant la treva), que la política de « ma dura » afavoreix electoralment els partits d’Olmert, Livni i Barak i que Israel sustenta bona part de la seva economia en la defensa de l’Estat.
Però sobretot no es pot dir que l’atac no està dirigit contra el poble palestí. El que ha perdut, a més de cent policies, dos-cents civils i seguirà patint un bloqueig inhumà. Cal recordar que és l’opressió de Gaza la que està alimentant els moviments més radicals. Ara només caldrà sentir i llegir que Hamàs construeix deliberadament escoles al costat de les comissaries i les mesquites per justificar la mort « colateral » de civils.
Als que no volgueu entendre què passa us animaria a visitar Gaza, però segurament no us deixaran anar-hi.
2 comentaris:
Ayer veía las imágenes y leía los diarios por internet para ver las diferentes interpretaciones y análisis que intentaban explicar este espantoso ataque....como hacerlo si es imposible. Se esmeraron en buscar quienes eran los buenos y quienes los malos...por supuesto que sin éxito, mientras yo sólo veía víctimas atacadas sin posibilidad de defenderse, ni de curar sus heridas. Desde Israel explicaban la estrategia utilizada de "Ataque sorpresa" sin aviso bombardearon sin parar al mismo tiempo toda la ciudad, además aclaraban que esto era sólo el comienzo....mientras algunos medios insistían en que Hamás aseguraba que habría venganza,... yo me pregunto que pueden hacer los palestinos para no morir todos en esta operación israelí. ¿Dónde están los organismos internacionales?....no quiero que estén dentro de 10 años juzgando a alguno de los responsables o ayudando a identificar a los muertos...es ahora mismo que tienen que detener esta cruel matanza.
Eric,
Només vull dir-te que tens més raó que un sant. Em va encantar la teva carta. Sàpigues que en aquest diari som uns quants els que compartim la teva ràbia i indignació per la manera com, de vegades, els periodistes esdevenen meres corretges de transmissió de les distorsionades versions oficials que cuinen les agències de notícies.
Publica un comentari a l'entrada