"No es agradable estar solo con pensamientos lúgubres en el silencio blanco" (Jack London, The White Silence, 1899)

"Sí, el món ens ensenya a ser humils. Perquè vaig tornar d'aquell viatge avergonyit de la meva ignorància"
(Ryszard Kapuscinski, Viatges amb Heròdot, 2004)

15.12.08

Ni a la sola de la sabata


El periodista de la televisió local iraquiana Al-Baghdadiya Muntadar al-Zeidi ha escrit l'epitafi mediàtic de Bush Jr amb més ironia de la que Aaron Sorkin podria imaginar per un capítol de la vuitena temporada de West Wing! Qui li havia de dir al president sortint dels EUA que la seva visita sorpresa de comiat a l'escenari dels seus malsons acabaria per tancar-se amb una metàfora paradoxal del que ha estat el seu mandat després de l'11-S.

Bush fill havia d'acabar la feina començada per Bush pare en la conquesta de les reserves de cru i aigua a Mesopotàmia. Necessitava un càstig exemplar per l'atac a les Torres Bessones, encara que fos obligant el Pentàgon i la CIA a mentir sobre les armes de destrucció massiva, maquillar els èxits militars, amagar els soldats morts i negar els negocis bruts de la guerra a costa del contribuent. Per dur a terme el seu pla mesiànic es va envoltar de socis internacionals, de la talla de personatges com Aznar i Berlusconi, amb els quals no dubtava en fotografiar-se al ranxo de Crawford estintolats a les butaques, fumant cigarros (havans?), amb les botes damunt de la tauleta.

I Jr no va morir amb les botes posades, sinó esquivant-les.

Bush i els seus assessors neocons buscaven a Bagdad, amb la complicitat de Talabani i Maliki, una foto per salvar la imatge de la ingnominiosa campanya iraquiana: anunciar abans de sortir de la Casa Blanca un acord de seguretat per al traspàs del control militar a les Nacions Unides i la retirada de les forces invasores en dos anys. I, sí, efectivament, Bush s'ha endut la foto de l'any: esquivant el vol d'una sabata, amagant-se darrera del faristol, al bell mig de l'antic búnker palauesc de Saddam, mentre anunciava per enèsima vegada la seva victòria a l'Iraq! (sic), mentre el periodista no deixava d'escridaçar-lo en àrab dient "Això sí que és un comiat, gos!"

El simbolisme de l'escena va més enllà dels menyspreu d'alguns iraquians cap a l'home que ha esquinçat el seu país i les seves vides. Per als musulmans, seure davant d'algú mostrant-li la sola de la sabata és un insult. Molt més ho és llençar-les. I aquí està precisament la paradoxa: el desastre iraquià comença amb una actitud prepotent i ofensiva de Bush a Crawford, i acaba amb una escena humiliant i ofensiva a Bagdad.

No és comparable amb el cas del líder soviètic Nikita Khruixtxov colpejant la tribuna d'oradors de Nacions Unides amb la seva sabata (símbol del poder de la URSS i la seva determinació davant la crisi dels míssils de 1960), perquè, entre altres raons, Bush Jr no li arriba políticament ni a la sola de la sabata i, molt menys encara, és clar, a l'inquilí de la Casa Blanca que va saber evitar la guerra nuclear, JFK.

Hem assistit avui a un final de Sèrie B per a un president de sèrie B. Es podria incrustar l'escena en una pel·lícula dels germans Marx si no fos perquè els milers de morts que deixa la presidència Bush* no són cap broma...

[icasualties.org: civils morts, més de 44.000 / Soldats i policies iraquians morts: 8.796 / soldats EUA morts, 4.209; 30.634 ferits / Periodistes morts, iraquians i d'altres països: 162]

[Fotos i vídeo d'AP capturats des de la CNN i Al-Jazeera]

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bravo!

(llàstima de reflexos...)
i què n'han fet, del periodista? on se l'han endut? de què l'acusaran?