Internet, les xarxes socials, la blogosfera i, en definitiva, tot el món virtual que estem construint haurien de ser una bona ocasió per no repetir al ciberespai els errors del passat: l’expoli, les guerres ideològiques o l’experimentació amb virus, per posar alguns exemples d’abusos dels quals estem pagant, cíclicament, nefastes conseqüències.
Més enllà dels avantatges que la xarxa suposa per a les entitats dels països desenvolupats a l’hora de coordinar-se en temps de crisi a llocs remots del planeta, cal que aprofitem tot el potencial de les encara anomenades noves tecnologies de la informació per a que els expoliats del món colonial puguin conquerir ara, des del món virtual, el lliure accés al coneixement i, per tant, al seu propi desenvolupament.
L’afabetització digital, a més de l’alfabetització universal, és indispensable. Perquè un sirià, un moldau, un nordcoreà o un zimbabuès han de poder llegir el Herald digital o contribuir a la Viquipèdia. I també perquè un productor colombià, ivorià o xinès ha de conèixer a l’instant els preus al mercat del cafè, del cacau o del blat per exigir un tracte just. Però anem amb compte, perquè els autors africans que s’estan digitalitzant ja recelen dels nostres programaris i continguts lliures: temen no poder competir i veure com les seves obres s’esvaeixen a la xarxa. Com els productors de cafè, també exigeixen respecte i un preu just per al seu capital intel·lectual.
Afrontem, doncs, amb responsabilitat, la descolonització digital i no tinguem por de democratitzar el coneixement.
Foto: La guitarra, de llauna; el telèfon, cel·lular. En un carrer de Kenyosha, Bujumbura, Burundi (2007)
[Publicat a l'AVUI, al +Cooperació que ha d'aparèixer el 23.07.08]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada