És possible conèixer un amic a les xarxes socials? Els espais de relació virtual han canviat la nostra activitat social? Probablement no, perquè els immigrants d’internet, la generació anterior a la web, estem abocant a la xarxa els mateixos comportaments socials d’abans de veure’ns engolits per l’era digital.El mateix ens està passant amb el paper. En plena crisi global, les publicacions en tinta han hagut d’accelerar plans de desplegament a internet amb l’esperança de recuperar lectors i anunciants, sense haver fet una reflexió profunda sobre quin són els hàbits dels nous lectors-productors al món digital. I, paradoxalment, potser arribarem a la conclusió que el paper tindrà també el seu moment de glòria en la transformació de la societat de la informació a la del coneixement.
Mentre els fundadors de la web s’esforcen en posar ordre al gran abocador d’informació que van desfermar fa només 15 anys, el paper s’hauria d’erigir en notari de l’acte reflexiu que suposa l’anàlisi de tota aquesta informació inabastable. Paper i web són compatibles i, ara per ara, es necessiten. Com també necessitem fer un cafè amb aquell amic que hem descobert a la xarxa.
En aquest context de debat apareix avui Walk In, la revistra trimestral de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Una revista que només trobareu en paper a la Universitat que va nèixer a la xarxa i viu a la xarxa.
Walk In, com la UOC, es proposa acompanyar-nos en aquesta transformació cap a la societat del coneixement i descobrir-nos com afecta a l’actualitat i a les nostres vides. En aquest primer exemplar, que coincideix amb l’esperançadora investidura de Barrack Obama com a president dels Estats Units, analitzarem la cursa cap a la Casa Blanca del primer ciber-candidat i com, la seva elecció, ha desfermat el debat sobre la democràcia 2.0. Comptem amb la preuada col·laboració del periodista Lluís Bassets, el sociòleg Manuel Castells, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, l’escriptor Jaume Cabré, l’islamòleg Mustapha Cherif, l’inventor de la web, Tim Berners-Lee, i de Fred Eckhard, que després de tres dècades a l’ONU (els set darrers com a portaveu de Kofi Annan) ens obre les portes d’una institució presonera dels interessos dels seus Estats membres.Walk In s’edita per als 100.000 membres de la comunitat UOC, tot i que la seva vocació és la de difondre coneixement a tota la societat. Sortim en tres idiomes perquè volem arribar als més de seixanta països on la UOC té estudiants i perquè aspirem a que més internautes s’interessin pel coneixement i més immigrants digitals optin pel “pla d’acollida” que suposa fer aquest brusc salt a una nova societat en xarxa a la xarxa. Amb permís de Gerry & the Pacemakers, “You’ll never walk alone”!
Si voleu rebre la revista us podeu subscriure adreçant-vos a la redacció de Walk In per mail: walkin@uoc.edu.
Espero que us agradi.
[Il·lustracions de Joan Negrescolor per al número 1 de Walk In]
7 comentaris:
Només... en paper!?
Sí, Ismael. La versió paper és única i diferent de la informació relacionada a la xarxa... Els propers números recolliran més referències web i bibliogràfiques de cada article, però no existirà una versió electrònica idèntica, ara per ara. Això no vol dir que pugui circular en pdf o que s'adapti a la tinta electrònica... Forma part del debat. Gràcies per seguir amb la reflexió...
Buf, em costa fer-me a la idea... realment, els textos per pensar els llegeixo millor en paper, però ja m'he acostumat a imprimir només allò que m'interessa, i trobar una revista sencera en paper (el que m'interessa personalment i el que no) sembla anacrònic. En qualsevol cas, la iniciativa fa pensar, bona sort !
No ho veig.
Personalment, és a dir, per a fer-ne un ús personal, prefereixo la revista en paper, és clar que sí: per a endur-me-la al tren, per a no cremar-me les retines davant una pantalla, pel que sigui (un cop llegida, les coses canvien, però això és un altre debat).
Ara bé, com a eina institucional, de comunicació corporativa, de brànding, de màrqueting, de difusió, de comunitat
- que no pugui trobar-se a un cercador
- que no pugui enllaçar-se des de qualsevol lloc de la xarxa (especialment els llocs personals i socials)
no em convenç. Crec que fem servir la revista per a una única finalitat quan, pel mateix preu, podríem sumar esforços amb d'altres objectius.
no? :)
Doncs jo estic encantada que hagi sortit una revista nova, en paper, tan ben dissenyada, tan funcional però a la vegada elegant, clara, que es fa llegir i que té uns continguts interessants i bons i ben escrits. Em sembla una bona idea. Està molt bé la virtualitat i el caràcter on-line de la UOC, però també s'agraeix tenir un nou instrument de qualitat, que marca la diferència i que es pot tocar amb les mans. En fi, no em vull estendre, jo felicito als responsables de la iniciativa! Endavant i molta sort!
Em sento al·ludit a l'últim comentari de la Kravica: jo també felicito i molt la iniciativa i qui hi ha al darrera.
Precisament per la qualitat dels continguts (i l'esforç que hi ha darrera d'aconseguir publicar-los), el meu dubte no és si hi ha d'haver paper, sinó si no hi ha d'haver versió digital :)
Estoy de acuerdo con Ismael: la edición, el diseño, me parecen de lo más acertado y cuidado, incluso la idea de incorporar los tres idiomas. Acabo de recibir la revista con los materiales de la UOC y me ha sorprendido gratamente.
Pero se me hace raro que no sea accesible on-line... creo que lo ideal a estas alturas sería que estuviera disponible en ambos formatos.
En todo caso, enhorabuena por la iniciativa y por el trabajo bien hecho!
Publica un comentari a l'entrada