"No es agradable estar solo con pensamientos lúgubres en el silencio blanco" (Jack London, The White Silence, 1899)

"Sí, el món ens ensenya a ser humils. Perquè vaig tornar d'aquell viatge avergonyit de la meva ignorància"
(Ryszard Kapuscinski, Viatges amb Heròdot, 2004)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris culturicidi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris culturicidi. Mostrar tots els missatges

6.4.08

Gospodin Maragall




Fa uns minuts, al Narodno Pozorište (el Teatre Nacional de Sarajevo) , Pasqual Maragall ha rebut de mans de l'alcaldesa de Sarajevo, Semiha Borovac, el titol de Ciutada d'Honor de la capital bosniana (perdoneu el teclat serbocroat sense accents!). Es un reconeixement a 16 anys d'amistat i cooperacio i suposa la constatacio del poder de la diplomacia ciutadana. "El 1992, Barcelona i Sarajevo van esdevenir germanes, Barcelona en la felicitat i Sarajevo en la tragedia. Quan vam saber que Sarajevo estava sent bombardejada vam saber que haviem de ser a prop vostre (...) Hem apres molt de vosaltres: Sarajevo es un exemple de coratge. Hem apres que la diferencia pot ser quelcom que ens uneix. Volem una Europa que aprengui llicons de Sarajevo", ha dit Maragall als seus ja conciutadans bosnians. Totes dues son ciutats olimpiques i comparteixen el trist "honor" de d'haver estat bombardejades indiscriminadament. El de Sarajevo, va ser l'atac que va presagiar la primera Guerra Mundial, i el de Barcelona el primer testimoni de la bogeria feixista de la Segona. Sarajevo va tancar el cercle de violencia amb un nou genocidi i intent de culturicidi. Barcelona s'ha conjurat per no seguir les passes de la seva germana... Hvala, gospodin Maragall; gràcies, senyor Maragall.