Ara que el Nobel de la Pau 2007 per a Al Gore i l'IPCC ha posat de nou sobre la taula la proliferació de visions enfrontades del món (ambientalistes contra consumidors sense fre / bons vs dolents / neocons vs terroristes globals / Putin vs Bush / monàrquics vs republicats), com si intentessim reinventar una guerra freda que faci l'actualitat més previsible, potser és el moment de multiplicar les veus a favor de la diversitat, del dret a la discrepància, de la resistència contra el pensament únic, de la senzilla virtud de fer-se preguntes i bucar-hi respostes. Moltes les hi trobarem en el sentit comú, com reivindicava Eduardo Galeano durant el primer Fòrum, però tampoc cal que ens obsessionem si no les trobem de seguida, sempre i quan tinguem clar que coexisteixen la teva veritat, la meva veritat i La veritat, que podria ser la suma de les nostres veritats subjectives.
En homentage al Nobel de Gore, deixeu-me que reprodueixi aquí un aforisme de Mark Twain recollit a la versió impresa d'Una veritat incòmoda i que m'ha impulsat a escriure aquestes primeres reflexions en un bloc: "No és el que no saps la causa dels teus embolics, és el que dones per cert i no ho és". Vull posar el meu granet de sorra a la platja dels que encara no hem renunciat a fer-nos preguntes. És una invitació al debat. Sigueu benvinguts!
