Sarajevo
(Bòsnia i Hercegovina), 6 d'abril de 1992: dues parelles seuen al SOS
Cafè, a tocar la vila olímpica, per celebrar, com cada any, l'aniversari
que marca l'entrada dels partisans a la ciutat per alliberar-la dels
nazis. Aquest any la festa és diferent. Es miren als ulls, emocionats, i
no hi veuen cap enemic bosnià musulmà, croat catòlic, serbi ortodox,
jueu o agnòstic, només quatre vells amics d'aventures que, després del
referèndum de la independència de fa tot just un mes, bromegen perquè
ara hauran d'anar a l'estranger per arribar a la caseta que tenen a la
platja. Sí, la veïna Croàcia està en guerra, però això, aquí, a
Sarajevo, la Jerusalem dels Balcans, on totes les comunitats han viscut
sempre en pau, no passarà, no pot esclatar en flames. Ni s'imaginen que
anit, els polítics que van boicotar les urnes, han donat l'ordre de
sotmetre la ciutat al pitjor setge de la història: mil quatre-cents
cinquanta llarguíssims dies. Ells, ni s'imaginen que aquest serà el seu
darrer cafè junts.
Barcelona (Catalunya), 6 d'abril de 2012. Dues parelles van al
teatre i, tot passant davant les cendres del cafè Starbucks de la plaça
d'Urquinaona, discuteixen sobre com s'ha tornat tot, que ni tan sols es
podran vendre el pis que van comprar a la Vila Olímpica el 1992. Diuen
que, si ens empenyen cap a la independència, que les provocacions són
cada vegada més flagrants, protesten per la pèrdua de llibertats;
intueixen que, acabada ETA i al-Qaida, ara voldran obrir un nou front,
'el problema català', per justificar abusos i retòriques viscerals. Cap
no s'ha interrogat mai sobre la identitat nacional de l'altre, sobre què
faria cadascun en cas que algú s'atrevís a jugar amb el foc del
conflicte: Guerra, aquí? Això, mai! Demaneu-ho als bosnians.
Eric Hauck, periodista, va fer el seguiment del setge de Sarajevo, 1992-1996
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada