Acabo de llegir l'anàlisi de Paul Kurgman a El País sobre el recursos que li queden al govern nord-americà per fer front a la crisi.
http://www.elpais.com/articulo/semana/fin/juego/crisis/elpepueconeg/20080921elpneglse_3/Tes
... Tot això del rescat està molt bé, però algú començarà a parlar de culpables, d'embargar els especuladors i de posar límits a l'orgia financera?
La guerra freda que s'estan reinventant, i que lliuraran als "crisis rooms" Sarah Palin, Vlado Putin, Tzipi Livini, Ahmadinejad i Chávez, és l'única fòrmula que se'ls ha acudit per acabar amb la recessió als països guerrers? I Europa, serà capaç de canviar els totxos i els proxenetes (sorry, aquesta és una creixent indústria empordanesa) per la indústria del cinquè sector, de qualitat, amb innovació i creativitat? Estem disposats a consumir cultura i benestar immaterial? Estem preparats per assumir que les màquines produeixen, els superordinadors planifiquen i nosaltres, els humans, ens hem de limitar a gaudir del coneixement i utilitzar-lo perquè hi hagi recursos per a tothom?
La tercera gran guerra es lliurarà simultàniament al Carib, al Mar Negre, al Pròxim Orient, als "estans", als parquets i al ciberespai. Les Nacions Unides no hi podran fer res, perquè és una organització d'estats que no poden actuar en la globalitat, i fa por pensar en qui agafarà el control després del crac del 2009, l'esgotament del petroli, l'escut antimíssils, el terrorisme de saló i les cibermanifestacions globals...
Perdoneu-me, sóc monotemàtic, però havia de buidar el pap... Ens estan enredant, ho estem veient i no reaccionem. Estem tant segurs de la nostra immunitat! A Sarajevo, l'abril del 92, la vigília de l'inici del pitjor setge urbà de la història recent, també deien "a nosaltres no ens pot passar".