tag:blogger.com,1999:blog-8750768241503803499.post5016027864061897804..comments2008-07-24T22:49:37.338+02:00Eric Hauckhttp://www.blogger.com/profile/09516800766340991864noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-8750768241503803499.post-43182305498741269122008-07-24T22:49:00.000+02:002008-07-24T22:49:00.000+02:00Hola Eric,<BR/><BR/>fa poc vaig descobrir el teu blog i aprofito aquest comentari per felicitar-te, fan molta falta periodistes que entenguin l'ofici com ho fas tu.<BR/><BR/>L'endemà que coneguéssim la detenció de Karadzic, vaig llegir a El Periódico, de passada, una frase molt encertada. M'hi has fet pensar amb aquest últim comentari. Deia alguna cosa així com "Tenia por que, al veure la imatge actual de Karadzic, fes llàstima a la gent." <BR/><BR/>Esperem que en aquest cas no es segueixi el costum de passar crims per alt davant la imatge d'un avi "encantador".<BR/><BR/>Carme R.Carme R.http://carmeriera.wordpress.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8750768241503803499.post-68225847141934196822008-07-22T21:51:00.000+02:002008-07-22T21:51:00.000+02:00Gràcies pel comentari, Marta. Demà publico un article a l'AVUI (que, de fet també penjaré aquí) en el que surten algunes d'aquestes emocions contradictòries... fins i tot el personatge que s'han inventat sembla tant ben fabricat... em recorda tant a l'avi de la Heidi que sembla bo i tot... quina merda!<BR/><BR/>Una abraçada,<BR/><BR/>EricEric Hauckhttp://www.blogger.com/profile/09516800766340991864noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8750768241503803499.post-50073606612032820452008-07-22T11:10:00.000+02:002008-07-22T11:10:00.000+02:00Hola Eric, acabo de llegir la noticia de la detenció de Karadzic. Si als que ho vam viure de lluny ens sembla una gran noticia, suposo que els que vau viure el conflicte de prop deveu estar encantats, no?<BR/><BR/>Marta RoquéMartanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8750768241503803499.post-55251839135903701802008-06-08T16:03:00.000+02:002008-06-08T16:03:00.000+02:00Acabo de descobrir el teu bloc, i m'hi reconec en aquesta explicació de la nostra il·lusió de fa 20 anys: per alguna cosa som cohetanis i companys de classe a la facultat.<BR/><BR/>Endavant, que 40 anys no són res :-)<BR/><BR/>Jesús Saguésjournalhttp://www.blogger.com/profile/18069779446848506198noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8750768241503803499.post-87998157876157809362008-05-19T00:55:00.000+02:002008-05-19T00:55:00.000+02:00Jo tambe reivindico el periodisme romantic, el de sempre, amb una llibreta i un boli, correns d'un canto a l'altre per trobar un telefon des d'on enviar, dictar, i sobretot, parlar amb la gent, riure amb ells, plorar amb ells, menjar amb ells, intentar sentir com senten ells, intentar veure el mon com el veuen ells, intentar explicar als que llegeixen les teves croniques com veuen el mon les persones amb qui ets, com pensen, com mengen, com dormen, com riuen, com ploren, i fer-ho des del respecte mes profund, sovint des de l'admiracio... Per molts anys Tomahauck! I que siguin 20 x 20 mes!!!!!!Kravicanoreply@blogger.com